La Selva | Municipis Catalans

La Selva

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

La Selva és una comarca catalana que pertany a la província de Girona situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava. La Selva agrupa 26 municipis en una extensió de 995,1 km2 i la capital comarcal és Santa Coloma de Farners, situada al bell mig de la comarca. Limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i amb la Mar Mediterrània.

RELLEU

La comarca de la Selva talla tres grans unitats: la Serralada Pre-litoral, la depressió de la Selva i la Serralada Litoral. L’extrem nord de la comarca pertany a la Serralada Transversal. A la Selva s’inclou la meitat de la plana litoral del delta de la Tordera.

El sector selvatà de la serralada Litoral comprèn la Serra de Marina i la serra de l’Ardenya, un conjunt de turons poc enlairats. La plana litoral i al·luvial de la Tordera hi separa dos conjunts. Al nord de la Tordera destaca el Puig de les Cadiretes (512,1 m), puig Ventós (419 m), ambdós al límit del Gironès, així com Mont barbat (311 m) i el turó Rosell (341 m). Al sud hi ha l’extrem septentrional de la serra del Montnegre amb el Montgròs (442 m), limitant amb el Maresme i Vallès Oriental.

El sector de la depressió Prelitoral és força ample i la plana és travessada per la Tordera i per alguns dels seus afluents.

El sector de la serralada Prelitoral correspon a la part septentrional i a la més enlairada d’aquesta serralada. Comprèn part del Montseny (les Agudes, 1.706 m) i de les Guilleries (Sant Miquel de Solterra, 1.204 m; Sant Benet, 1.147 m; Sant Gregori, 1.088 m). En general són relleus amb vessants suaus. En el relleu de la serralada Transversal destaquen llargs cingles que s’alcen sobre la vall del Ter, la cinglera del Far (1.123 m) és la més espectacular.

HIDROGRAFIA

A la Selva hi ha tres conques hidrogràfiques: les rieres, sovint eixutes, que vessen directament al mar (com la riera de Tossa i la de Lloret), la conca de la Tordera i la del Ter. La Tordera rep per l’esquerra les rieres de Breda, d’Arbúcies i de Santa Coloma i en el tram final forma un delta. Dins la conca del Tordera hi ha l’àrea de l’antic estanys de Sils. La riera de Rupit i el riu Brugent, que porten aigües del Collsacabra i la vall d’Hostoles, desemboquen al Ter per l’esquerra, i per la dreta hi van a parar la riera d’Osor i l’Onyar. En el terme comarcal hi ha els embassaments del Pasteral i de Susqueda, font de riquesa i energia.

CLIMA

El clima de la comarca de la Selva és Mediterrani Prelitoral Nord, a excepció de la zona litoral que té un clima Mediterrani Litoral Nord. En relació al règim tèrmic, l’estiu és calorós amb un hivern moderat, tot i que a l’extrem nord-oest trobem estius moderats i hiverns freds. L’amplitud tèrmica anual és moderada a la costa i alta a l’interior. És típica la marinada (un vent humit que dóna lloc a la formació de boires que cobreixen els vessants) que bufa molts dies d’estiu. El període lliure de glaçades queda comprès entre els mesos de maig i setembre.

Les precipitacions són moderades (mitjanes anuals des dels 700 mm. a la costa als més de 1000 mm dels vessants enlairats del Montseny i Guilleries) i l’estació més plujosa és la tardor seguida de la primavera. Cal destacar que, a causa de factors físics com el relleu o la continentalitat, la Selva presenta petites variacions que donen lloc a tres tipus de clima: el mediterrani, el submediterrani i el de muntanya mitjana.

VEGETACIÓ

La vegetació de la Selva es caracteritza per la gran extensió de boscos: alzinars, suredes, pinedes, rouredes, castanyedes i fagedes. Els alzinars i suredes serien els boscos naturals en els turons i vessants inferiors assolellats. Les rouredes ocuparien àmplies superfícies, sobretot les de roure martinenc i roure de fulla gran.

Als vessants humits de la muntanya mitjana i alta dominen els boscos caducifolis, en llocs on encara els estius són una mica secs, es fan rouredes i castanyedes i als més humits i enlairats hi ha denses fagedes. Les suredes abunden en els vessants inferiors assolellats del Montseny, Montnegre i Guilleries. Al territori dels alzinars i suredes trobem garrigues, brolles i màquies, sovint amb pins. Aquestes comunitats vegetals ocupen normalment sectors conreats fins no fa gaire. A plana hi ha plantacions de pollancres i plàtans, envoltats de camps, sobretot de farratges, cereals i arbres fruiters. A les vores dels rius hi ha boscos de ribera, amb vernedes, gatelledes i salzedes.

HISTÒRIA

Temps antics

La presència de l’home a la comarca de la Selva en les èpoques més remotes del paleolític ha estat documentada per les troballes arqueològiques. Durant l’època ibèrica són coneguts poblats costaners en alguns termes (Tossa, Lloret, Blanes i Caldes de Malavella). Durant la romanització es tenen documentats dos nuclis urbans, petits: Blandae (Blanes) i Aquis Voconis (Caldes de Malavella), aquest amb categoria de municipi romà. A la resta de la Selva hi hagué poblament dispers de vil·les romanes, algunes importants, com la de Tossa.

Edat Mitjana

El 785 Girona passà a domini franc i tota aquesta comarca va restar com a terra fronterera, on a causa de la inseguretat no era possible un establiment humà prou sòlid que permetés una activitat econòmica suficient.

La primera empenta pobladora de la Selva es deu als vescomtes de Girona. Les demarcacions territorials del país, després de la conquesta, són els comtats. La comarca de la Selva des de sempre formà part del comtat de Girona, abans que aquest fos integrat o unit al de Barcelona.

Tota la Selva pertanyia a la vegueria de Girona, excepte el sector de les Guilleries, que era d’Osona. Vers el 1153 s’acabava la conquesta cristiana i es reformava la supremacia del comte de Barcelona.

El segle XVIII és un període de creixement de la població o bé per remarcar els avenços aconseguits en el sector agrari i la força puixant de la manufactura.

La primera demarcació de la Selva fou d’origen eclesiàstic: donà nom a la circumscripció més meridional del bisbat de Girona, que comprenia des de Fornells a Quart, al Gironès, fins a Arenys, al Maresme; en canvi, la zona de Sant Hilari Sacalm i Osor, a les Guilleries, pertanyent al bisbat de Vic, no hi era compresa. Amb les divisions administratives del segle XIX, restaren fora de la província de Girona (1833) les terres més meridionals de la Selva, entre la baixa vall de la Tordera i Arenys (les quals, excepte Fogars de Tordera, es vincularen, en la divisió comarcal del 1936, al Maresme); la resta de la demarcació històrica de la Selva fou repartida entre els partits judicials de Girona i de Santa Coloma de Farners (1834).

Història Moderna

El segle XX comporta a la Selva un major impuls en la idea catalanista, com ho prova el fet de l’aparició de nombroses publicacions catalanes o bilingües a les principals poblacions de la contrada.

El partit judicial de Santa Coloma de Farners va servir de base per a crear la comarca en la divisió territorial del 1936, excepte Sant Andreu Salou (que passà al Gironès), Viladrau i Espinelves (que passaren a Osona), però amb la incorporació de Fogars de Tordera (del partit judicial d’Arenys de Mar) i d’Amer (del partit judicial de Girona).

COSTUMS I FESTES

La Selva té un repertori molt ric i un conjunt de tradicions molt arrelades i vives. Destaca el Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm, Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional. Altres festes remarcables són la Festa de la Malavella a Caldes de Malavella, la Festa de les Enramades d’Arbúcies, la Festa del Ranxo a Vidreres, la Trobada i Fira de Clàssics a Maçanet de la Selva, Festa del Bolet i Mercat Artesà a Riells i Viabrea així com les festes majors de tots els pobles. A la Selva, és típic el ball de sardanes i aquestes es ballen a l’estil selvatà, diferent de l’empordanès.

ECONOMIA

Una de les característiques principals de l'economia selvatana és l'equilibri i la diversitat dels sectors productius. L'agricultura, la ramaderia, l'aprofitament del bosc, la pesca, la indústria i el turisme es troben ben representats, però cap d'aquests sectors destaca clarament sobre els altres i, per tant, no és correcte parlar d'especialització. Tot i la diversitat de la comarca com a unitat administrativa, l'economia presenta un elevat grau de complementarietat entre els diferents sectors.

El relleu i la climatologia de la Selva han afavorit una certa diversificació dels conreus segons les zones.

Els conreus més estesos són l'ordi, el raigràs, la userda, civada, blat i blat de moro.

De l'horta i els arbres fruiters representen només la cinquena part de les terres de conreu,.

S'ha consolidat una àrea ja tradicional especialitzada en avellaners, s'ha introduït la fruita dolça peres, préssec i principalment la poma.

I a la desembocadura de la Tordera s'hi produeixen sobretot mongetes tendres, faves, cols, enciams i tomàquets.

Els 26 municipis de la Selva son Amer, Anglès, Arbúcies, Blanes, Breda, Brunyola i Sant Martí Sapresa, Caldes de Malavella, la Cellera de Ter, Fogars de la Selva, Hostalric, Lloret de Mar, Massanes, Maçanet de la Selva, Osor, Riells i Viabrea, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Hilari Sacalm, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Santa Coloma de Farners, Sils, Susqueda, Tossa de Mar, Vidreres i Vilobí d'Onyar

Informació extreta de: www.portaldecatalunya.cat; http://www.enciclopedia.cat/